Els jocs per a colles han de tenir unes característiques concretes perquè puguin triomfar. Els jocs per a pocs jugadors es poden permetre torns més lents i reflexius, però els jocs que accepten més de quatre jugadors necessiten ser ràpids i dinàmics. Si en un joc de sis jugadors cadascú es pensa una bona estona la seva jugada ens trobarem davant d’un joc que es farà farragós. Un element que solen incorporar molts jocs per donar aquest punt de dinamisme tant necessari és la conversa. Si tots els jugadors participen de forma activa en el que està succeint a la partida no es fa tant important que un jugador pugui trigar molt a decidir que fer en el seu torn. En algun moment es pot arribar a fer fins i tot divertit si els altres aprofiten per ficar-hi cullerada. Aquest és precisament el cas de Skull.

Skull és un d’aquells jocs en els que la seva senzillesa és el seu punt fort. Cada jugador disposa d’un marcador de tribu i quatre discos. Tres d’aquests mostren una flor i l’últim una calavera. A l’inici de cadascuna de les rondes tots els jugadors han de col·locar un dels seus discos cap per avall sobre el seu marcador de tribu. Aleshores, començant pel jugador inicial, tothom haurà de decidir si vol posar un nou disc sobre el seu marcador o iniciar un repte. Si el jugador inicial decideix posar un nou disc, llavors serà el torn de decidir del següent jugador. En el moment en què algú inicia un repte ja no es podran col·locar més discos, sinó que començarà una subhasta.

El jugador que inicia el desafiament ha de dir un número. Aquest serà la seva aposta inicial: quants discos creu que pot aixecar sense que es mostri una calavera. Però hi ha un detall molt important! El jugador que hagi de voltejar discos haurà de començar obligatòriament pels seus.

Un cop començat el repte els jugadors hauran de decidir en el seu torn si volen augmentar l’aposta o passar. Si passen hauran de desplaçar el seu marcador de tribu cap endavant. Ja no podran participar més en aquesta ronda. Els torns es succeiran entre tots els que no han passat fins que només quedi un jugador. Llavors començarà a destapar.

Aquest joc perd tota la gràcia si tothom es manté en silenci. Els jugadors han d’encoratjar contínuament a la resta a destapar els seus discos... o a no fer-ho. Hi ha moltes estratègies a seguir i varien molt en funció de la persona. Pots confiar en aquell qui ha començat l’aposta molt fort? Pots estar segur que no ha posat la calavera entre els seus discos i el que vol és enganyar-te? Ets capaç d’adonar-te’n si t’estan augmentant l’aposta només per punxar-te?

Com més es parli en aquesta fase més divertit es torna el joc.

Quan algú aconsegueix guanyar una aposta li ha de donar la volta al marcador de tribu i deixar-lo pel costat negre. Si un jugador s’emporta un segon punt es declararà vencedor. Per tant s’ha d’anar molt amb compte amb deixar aixecar discos a un jugador que ja tingui un punt.

D’altra banda, els discos de cada jugador serveixen a l’hora de vides. Quan algú falla una aposta perd un dels seus discos. Si la calavera l’ha trobat d’entre els del d’un rival, serà aquest qui li traurà un dels discos a l’atzar. Si havia estat ell mateix qui l’havia posat i s’estava intentant marcar un bluf serà ell mateix qui triarà quin disc vol deixar fora. Quan un jugador es queda sense discos està automàticament eliminat. Si a algú només li’n queda un, és una calavera, i s’acaba destapant també quedarà eliminat doncs no tindrà opció de guanyar.

L’art d’aquest joc és una altra de les coses a destacar. El disseny de les flors i dels motius dels discos per la part de darrera és preciós, però són les calaveres el que més ressalta dins del joc. Cada tribu té un disseny propi i totes són increïbles. De fet el joc guanya presència a la botiga gràcies a la caixa, que mostra una d’aquestes calaveres en portada.