L’editorial Blauberry ens sorprèn amb una de les seves últimes novetats de la mà de l’il·lustrador Vicente Cifuentes, artista habitual de DC Comics. Aquest salta a la creació de jocs de taula amb Olympians War il·lustrant-lo ell mateix. Un petit joc de cartes que amaga molta més estratègia de la que podria semblar a simple vista. 

A Olympians War ens trobarem amb déus, personatges i criatures de la mitologia clàssica grega. L’objectiu del joc és aconseguir jugar davant teu quatre déus diferents. Si ho aconsegueixes guanyaràs la partida immediatament, però les cartes de déus representen només una petita part de les cartes. La gran majoria serviran per evitar que els altres ho aconsegueixin.

Si s’acaba la baralla i ningú ha aconseguit fer-se amb la victòria llavors guanyarà el jugador amb més déus davant seu. En cas d’empat guanyarà qui tingui més temples. Si l’empat persisteix guanyarà el jugador amb més déus als seus Camps Elisis. Si encara així no hi ha cap guanyador el joc ens convida a fer una altra partida per desempatar. 

La mecànica del torn és molt simple. Quan ens toqui haurem de triar entre robar una carta i jugar el nostre torn de forma normal o descartar totes les cartes que vulguem per robar la mateixa quantitat. Si triem la primera opció podrem jugar la carta que vulguem de la nostra mà. Podem jugar cartes de déus per deixar-los davant nostre, de poder diví per activar les seves habilitats, de pujar a la mà els dels altres, de destruir-ne, de protegir-ne, de robar-ne, de robar cartes, de intercanviar cartes... En general cartes que els nostres rivals estaran molt contents de veure’ns jugar.

Cada torn haurem de triar d’entre totes les nostres cartes quina és la millor per jugar. Val més la pena jugar un déu, intentar-ne destruir un dels altres o protegir-ne un? Arriscar-se a jugar una carta de poder diví també pot significar trobar-se amb una carta d’anul·lació.

És molt habitual veure que quan un jugador està a punt de guanyar la resta es llancin a destrossar-li totes les cartes en joc. 

Cada cop que destruïm un déu d’un altre jugador aquest es trasllada a la nostra carta de Camps Elisis. Aquí els acumularem fins que ens puguem permetre invocar una de les sis cartes que haurem disposat al centre de la taula. Cadascuna té un cost d’invocació i un efecte. Amb dos déus qualsevol podrem guanyar un temple. Amb cinc deixarem anar l’ira de Cronos i destruirem un déu de cada jugador. Amb altres combinacions de cartes ens farem amb criatures que ens donaran beneficis. Com la Hydra que ens permetrà jugar dues cartes per torn.

Blauberry ens ha sorprès molt gratament amb aquest joc de cartes tant magníficament il·lustrat. Molt recomanable per grups d’amics als que els hi agrada molt això de fer-se la punyeta els uns als altres contínuament.