Continuem completant la nostra guia amb mecàniques.

En els jocs que contenen la mecànica de concessió d’accions per punts, cada jugador té un determinat número de punts d’accions per torn. Aquests es gasten per realitzar les diferents accions disponibles que poden tenir diferents costos en punts.

Amb aquest mètode es dona més llibertat als jugadors a l’hora d’elaborar estratègies. Els jocs cooperatius de Matt Leacock, Pandemici L’Illa Prohibidasón exemples clars d’aquesta mecànica. 

En aquesta mecànica els jugadors han de col·locar diferents components del joc en unes formes específiques o patrons per tal d’aconseguir punts. Un dels exemples més clars és el genial Speed Cupson tothom ha de col·locar el seus cubs de colors de la mateixa manera que apareixen a la carta objectiu.

Altres jocs amb construcció de patrons són Ubongo, en el que s’ha d’aconseguir omplir el taulell amb les fitxes que es donen i Haru Ichiban, en el que s’han de col·locar les flors d’unes formes molt concretes per aconseguir puntuar.

La mecànica de construcció de rutes/xarxes consisteix en crear xarxes connectant diferents punts. Les peces que es fan servir poden ser pròpies, compartides o neutrals. Moltes vegades serà important construir la cadena més llarga ininterrompuda.

Els jocs de connexions, en els que els jugadors connecten punts fixes del taulell, també estan inclosos dins d’aquesta mecànica.

Exemples clars d’aquesta mecànica són ¡Aventureros al Tren! i ¡Aventureros al Tren! Europa, en els que els jugadors connecten les diferents ciutats del taulell.

Aquesta mecànica moltes vegades és considerada com una submecànica de Subhastes. Els jugadors intenten fer-se amb el control de les diferents zones o àrees del taulell fent servir les seves unitats o influència. El jugador amb majoria guanya el control.

Twilight Struggle és un exemple de joc en el que aquesta mecànica és molt important. Els jugadors intenten guanyar el control dels diferents països a base d’influència per aconseguir puntuar les diferents zones del mapa.

En els jocs cooperatius els jugadors no competeixen entre ells sinó que treballen conjuntament per aconseguir vèncer al joc.

Pandemic, L’Illa Prohibidao El Gran Libro de la Locura són exemples de jocs cooperatius.

Aquesta mecànica l’hem tractada extensament en el nostre article: Joc cooperatiu, quan tots guanyem.

En aquesta mecànica els jugadors utilitzen els components del joc per crear diferents zones que els serviran per aconseguir punts o per influir en el transcurs de la partida.

En Agricolaels jugadors creen tancats amb les seves valles per poder tenir animals i per puntuar. En canvi es considera que X-Wing incorpora aquesta mecànica perquè els jugadors situen obstacles en el terreny de joc al principi de la partida, condicionant-la de forma important. 

Els jocs que fan servir aquesta mecànica solen ser jocs que contenen informació oculta o secreta. Només els jugadors involucrats poden tenir tota la informació.

En The Islandcada jugador només sap el valor en punts dels seus propis supervivents doncs els disposa com vol. En Rumble in the House, només es coneix la identitat dels personatges propis i no la dels rivals.

Alguns jocs de guerra fan servir aquesta mecànica per simular boira i amagar unitats.

Aquesta mecànica consisteix en el que el seu propi nom indica: dibuixar línies. Aquestes s’utilitzen per connectar diferents punts, aïllar objectes o crear àrees.

Un exemple clar d’aquesta mecànica és l’imprescindible Loony Quest.

En un draft de cartes els jugadors trien quina carta (o també pot ser una lloseta) volen adquirir o jugar d’entre un conjunt limitat d’opcions. El draft pot servir per conformar la mà amb la que es jugarà, directament per adquirir les cartes per jugar o, fins i tot, per conformar una baralla.

En 7 Wonders: Duel els jugadors decideixen quina carta volen adquirir d’entre les que es troben disponibles en la piràmide. En Through the Ages la mecànica funciona d’una forma molt semblant. En canvi a Agricola es fa servir el draft per conformar la mà amb la que es jugarà la partida.

Els jocs que fan servir aquesta mecànica la partida no s’acaba quan un jugador queda eliminat sinó que això forma part del joc i continuen fins que es proclama un vencedor (habitualment l’últim en peu).

Un exemple clàssic d’aquesta mecànica és el Bang! (o la seva versió de daus: Bang! El Juego de dados). En canvi al Lords of Xidit, els jugadors queden eliminats en les rondes de puntuació finals podent veure negada la seva participació en les rondes posteriors que són les que decideixen el vencedor. 

Imatges dissenyades per Freepik.