Kingdomino és el guanyador del premi Spiel des Jahres 2017 en la categoria familiar. Un disseny de Bruno Cathala molt ràpid d’explicar i de jugar i que, a més, compta amb una rejugabilitat molt alta.

En Kingdomino cada jugador pren el paper d’un rei que ha de crear el seu regne. Cadascú ha d’agafar la seva figura de rei (dues en el cas d’una partida de dos jugadors) i el seu castell amb la lloseta inicial del seu color. Aquesta serà la primera peça del regne i a partir d’aquí s’haurà de fer créixer omplint el màxim d’espais d’una graella de 5 x 5.

La partida es desenvolupa en 12 torns (6 en el cas de dos jugadors). Cada torn els jugadors afegiran una peça de domino, de les que donen nom al joc, al seu regne. Cadascuna té dos quadrats diferents i a cada quadrat s’hi poden trobar diferents tipus de terrenys: camps de blat, planes, llacs, pantans, boscos i mines.

L’objectiu del joc és aconseguir punts amb propietats. Una propietat és un conjunt de quadrats del mateix tipus de terreny connectats entre si. Un jugador pot tenir vàries propietats del mateix tipus, però cadascuna puntua per separat. La puntuació és el resultat de multiplicar el número de corones dins de la propietat per el número de quadrats que conformen la mateixa. Per tant una propietat sense corones no atorga cap punt. Buscar les corones és vital per construir un regne que pugui donar la victòria. 

Cada torn es trauran tantes peces de domino de la caixa com número de jugadors (excepte en el cas de dos jugadors que es trauran quatre). Totes les peces estan numerades per la seva part posterior i aquest número es fa servir per ordenar-les. En el primer torn de la partida es determinarà l’ordre de joc de forma completament aleatòria. Cada jugador haurà de triar quina fitxa vol agafar de les disponibles i col·locar el seu rei a sobre. Aquella peça no la col·locarà de forma immediata sinó que s’haurà d’esperar a que tots els jugadors hagin triat (en el cas de dos jugadors cadascun haurà de triar dues peces). Llavors es disposarà sobre la taula un nou conjunt de peces. Els jugadors triaran quina peça de les noves volen en l’ordre en què estiguin situats els seus reis. Per tant triar una de les primeres peces de la taula permetrà poder triar abans en el següent torn. Un cop que es desplaça el rei d’una peça a una altra els jugadors ja poden col·locar la fitxa de domino en el seu regne seguint les normes de connexió.

Aquesta variabilitat en l’ordre de torn és un dels punts més forts del joc. Els jugadors hauran d’avaluar contínuament quina peça és la que els convé en aquell moment, però també hauran de tenir en compte que si agafen l’última fitxa en el torn següent perdran tot el poder de decisió.

Ser el primer en decidir quina peça es vol pot ser vital no només per aconseguir les peces que més punts donen sinó per privar als rivals d’elles.

Habitualment parlem dels dissenys dels jocs, de com s’integren les mecàniques, de com funcionen en global i de la seva importància, però rara vegada fem referència al disseny de la pròpia caixa del joc.

En aquesta ocasió trobem que és un aspecte a destacar ja que tot el contingut del joc queda molt ben endreçat i a més ajuda a disposar les fitxes per anar-les agafant torn rere torn. 

Un altre aspecte molt important a destacar del joc és l’increïble art de Cyril Bouquet. El disseny del frontal de la caixa és preciós i ple de detalls i aquests es traslladen a totes les peces de domino. Amb l’excepció de les parts de les fitxes amb corones, la resta d’il·lustracions són totes lleugerament diferents.

En un joc d’aquestes característiques el més fàcil hauria estat deixar totes les fitxes amb les mateixes il·lustracions, però aquest no és el cas. Per posar un exemple, en les 21 peces que contenen camp de blat hi ha detalls que les diferencien les unes de les altres. En algunes trobarem un carro, en algunes un espantaocells, en alguna altra hi haurà ocells al barret de l’espantaocells... Són detalls que no afecten a la jugabilitat, però que sense cap mena de dubte ajuden a fer-lo més gran.