Amb els jocs de taula aprenem. Aprenem matemàtiques, a gestionar recursos, a planificar, a cooperar... i en el cas del Terra i del Fauna aprenem sobre el món animal, sobre geografia i sobre monuments i història. I a més ho fem de forma divertida.
Ambdós jocs són de preguntes creats pel mateix autor, Friedemann Friese, i publicats per Devir. Però no són els típics jocs de preguntes on no ens donen cap possible resposta, o només ens donen a triar entre vàries opcions, sinó que tenim un taulell separat per regions i tres escales. En el Fauna ens trobem amb l’escala de pes, la de longitud/alçada i longitud de la cua. En canvi les tres escales del Terra són les d’any, longitud/distància i número.
Les preguntes que haurem de respondre sempre ens la donarà una carta que ens indicarà per quines escales del taulell haurem d’apostar. Una de les preguntes sempre farà referència a les regions on es troba l’animal o el monument/fet històric. En aquest exemple sobre les piràmides de Guiza ens pregunten per la regió en que es troben, l’any en que van ser construïdes i l’alçada actual de la piràmide de Keops.
A partir de que es planteja una pregunta, el jugador inicial ha de posar un dels seus cubs en una regió o en una de les escales del mapa. Allà on el posi representarà una aposta per la resposta correcta. No importa l’ordre en que s’aposti a les preguntes i un jugador pot fer tantes apostes com vulgui per a qualsevol de les preguntes. En aquest exemple els jugadors haurien apostat pels territoris de la següent manera:
El jugador vermell aposta perquè les piràmides es troben al Sahara occidental.
El jugador blau aposta perquè es troben al Sahara oriental.
El jugador verd aposta perquè es troben al mar Mediterrani.
El jugador groc aposta perquè es troben a Arabia.
El jugador blanc aposta perquè es troben a Sahel.
De la mateixa manera s'aposta en les escales d'any (verda) i alçada (blava).
En el moment que els jugadors ho desitgin poden passar i deixar d'apostar. La resta de jugadors continuen fins que tothom hagi passat. En aquest moment es revela la part de la carta que quedava oculta. Aquí és on trobem les respostes.
Com que la regió correcta és el Sahara oriental, el jugador blau s'emporta set punts per haver encertat. La resta de jugadors es troben adjacents a aquesta regió i per tant també puntuen. S'emporten tres punts cadascun. Com que tothom ha puntuat amb els cubs posats al mapa, tothom recupera els seus cubs.
En quant a l'any de construcció, el jugador blanc l'havia situat entre el 1000 a.C. i el 5000 a.C. i per tant s'emporta 7 punts per encertar la resposta. Els jugadors blau i vermell s'havien situat adjacents a aquest interval i s'emporten tres punts per adjacència. El jugador verd no puntua i el seu cub es deixa apartat al costat del taulell.
Pel que fa a l'alçada, el jugador groc és el que encerta doncs havia situat l'alçada entre 100 i 200 m. Els jugadors blanc i blau són els que es troben adjacents i també puntuen per adjacència. El jugador verd retira el seu cub i el deixa apartat doncs no ha puntuat.
Un cop s'ha acabat de puntuar la carta es passa a la següent ronda. Tots els jugadors recuperen un dels seus cubs d'aposta i, si en tenen menys de tres, en recuperen fins a tenir-ne tres. El joc continua fins que s'han jugat les rondes que s'hagin acordat a l'inici del joc.
En quant al Fauna, com que hi ha animals que podem trobar en moltes regions, la puntuació per encertar una regió varia. Com més regions siguin correctes, menys punts ens donarà un encert.
La puntuació per encert i adjacència en les escales es manté igual que en el Terra. La partida s'acaba quan algú aconsegueix una determinada puntuacío en funció del número de jugadors. Si per exemple juguen sis persones, es juga fins que algú consegueix 80 punts.
Fauna i Terra. Dos jocs de preguntes per a tota la família.
Jocs per aprendre jugant.