Al llarg d’aquestes setmanes us hem portat jocs de molts autors diferents. Alguns són més prolífics, d’altres tenen només uns pocs jocs publicats i d’algun us hem parlat de la seva primera obra, però encara no us havíem parlat extensament de l’autor amb més jocs publicats: Reiner Knizia. Aquest doctor en matemàtiques té al mercat al voltant de sis-cents jocs diferents entre els que trobem el Genial, Tigris i Eufrates, Exploradores, Modern Art, Piko Piko i l’Age of War del que us parlem. 

Com a la majoria de jocs d’en Knizia, les matemàtiques a l’Age of War són molt importants. En aquest cas estem davant d’un joc de daus i per tant haurem de treballar amb probabilitats.

El joc consisteix en catorze cartes i set daus de sis cares especials. Cada carta ens presenta una castell diferent d’un determinat color. Tenim quatre castells grocs, tres blancs, dos liles, dos vermells, dos negres i un verd. Cadascun té un número de punts de victòria que atorgarà al seu conqueridor al final de la batalla i tot de requadres amb els símbols necessaris per conquerir-lo. Cada requadre representa un front de batalla diferent. Per guanyar la carta de castell haurem de guanyar en tots els fronts.

Abans de començar a jugar disposem tots els castells sobre la taula i decidim qui serà el jugador inicial. Llavors aquest llançarà tots els daus i haurà de triar quin castell vol intentar assaltar. Per començar l’assalt haurà d’omplir un front de batalla. Si per exemple volem intentar conquerir un castell que té cinc fronts, dos d’arquers, dos de cavalleria i un d’infanteria de valor de tres, haurem de decidir per quin volem començar en funció del nostre resultat. Amb cada llançament només es pot omplir un únic requadre de la carta, però a aquests se’ls hi poden posar més d’un dau. Les tres unitats d’infanteria les podríem aconseguir sumant un dau de una unitat i un de dues.

Un cop s’ha omplert un requadre el jugador actiu recull tots els daus que encara no ha fet servir i els torna a llançar. Amb el nou resultat haurà de decidir quin front vol atacar. En aquest punt ja no es pot canviar de castell. Si hem començat un assalt haurem d’acabar-lo encara que fracassem. Un cop atacat un nou front es tornen a recollir els daus i es torna a realitzar un nou atac. D’aquesta manera cada cop tindrem menys daus i serà més difícil. Si en un llançament no podem atacar cap front perquè no ens han sortit els efectius necessaris perdrem un dau i farem un nou llançament. Aquest procés es repetirà fins que es guanyi el castell o es fracassi. Si el guanyem el posarem davant nostre. Si fallem simplement perdrem el torn.

A l’hora de triar un castell és important que avaluem les nostres possibilitats. N’hi ha que són molt fàcils de guanyar perquè tenen pocs fronts, però donen pocs punts. En canvi n’hi ha d’altres que donen més punts, però també tenen fronts més difícils d’atacar. Normalment sol ser adient triar el castell un cop hem vist el resultat del nostre primer llançament.

Un cop ens haguem decidit per una carta també serà molt important omplir els fronts en l’ordre correcte. Les unitats d’infanteria són les més abundants en els daus (n’hi ha tres per dau), en canvi d’arquers, cavallers i generals només n’hi ha un per dau. Per fer-nos amb la victòria haurem d’avaluar l’ordre en el que atacarem els daus per tal de mantenir el màxim de possibilitats d’èxit fins el final.

Un cop hem assaltat amb èxit un castell no vol dir que aquell ja sigui nostre fins el final de la partida sinó que pot ser que els altres jugadors ens ataquin. Un castell davant d’un jugador pot ser robat si un altre jugador l’assalta amb èxit, però s’ha de tenir en compte que la dificultat augmenta. No només s’han d’omplir tots els fronts de batalla normals sinó que s’ha d’atacar un front addicional amb un general.

Per tant a l’hora de triar quin castell assaltem no hem de tenir en compte només els que estan al centre de la taula sinó que també haurem de veure què és el que tenen els nostres rivals davant seu.

L’única manera de defensar-nos de la resta de jugadors serà completant els sets de castells. Si aconseguim guanyar tots els del mateix color els podrem girar i a més obtindrem punts addicionals. Un conjunt de dos castells en atorgarà un punt extra, el de tres ens en donarà dos i el de quatre ens en donarà tres. El castell verd no forma part de cap conjunt i el girarem en el moment que l’haguem guanyat. No dóna punts addicionals, però són punts que ja no podrem perdre. Això sí, hem de tenir present que és el castell més difícil de guanyar doncs per atacar els seus fronts necessitem sis dels set daus de què disposem. Per tant només podem fallar un cop.

Un cop haguem girat els castells ja seran nostres fins el final de la partida.

Els jocs amb història ens agraden i aquest Age of War ens trasllada a l’època feudal japonesa. Tots els noms dels castells són reals i els diferents colors representen als diferents clans de l’època. En el joc ens traslladem al segle XVII per intentar unificar els diferents clans feudals tal com a l’època va fer el clan Tokugawa establint el seu Shogunat.