Vikings gone Wild, un deck-building molt víking

Un joc de baralles construïbles de Last Level

Administrador

Last Level Distribuciones, una de les principals distribuïdores espanyoles s’ha animat a donar el salt a l’edició de jocs. No són novells en aquests temes doncs fa anys que col·laboren amb Mercurio Distribuciones coeditant jocs com Saboteur, Piko Piko i Toma 6, però la seva aventura en solitari va començar quan van adquirir Huida de Silver City de l’extingida Peká Editorial. A aquest se li han sumat jocs com Multiuniversum, What’s Up i Chimere que han donat pas al seu programa de presentacions Level Up del qual hem passat a formar part.

El primer joc presentat ha estat Last Friday, una reimplementació de jocs com Sombras sobre Londres amb ambientació de pel·lícula “Slasher”. Tot un encert amb els diferents capítols que proposa, un gir respecte als jocs en els que es basa i un molt bon joc.

El segon joc del programa, Vikings gone Wild, és el que ens ha guanyat. Està basat en un joc per a dispositius mòbils i va aconseguir sortir al mercat gràcies a una campanya molt exitosa a Kickstarter. Les valoracions dels usuaris han estat molt positives i s’ha endut un reconeixement que a Via Lúdica considerem molt important: el Seal of Excellence de The Dice Tower.

Un Deck-building molt víking

Vikings gone Wild fa servir la popular mecànica de baralles construïbles (deck-builging en anglès). Cada cop que ens trobem amb un joc amb aquesta mecànica la comparació amb Dominion (el joc de baralles construïbles original) és inevitable i sempre ens porta allà mateix: mecànica contra temàtica. A Dominion la mecànica prima per sobre de la temàtica. Es tracta d’un joc en el que estem construint un regne, però els jugadors no tenen aquesta sensació. Els motius de les cartes es podrien canviar per qualsevol altre temàtica. En canvi amb el Vikings gone Wild la temàtica si que és molt important. L’or, la cervesa i els saquejos són una part molt important del joc i estan molt presents. A més aquests últims fan que la interacció entre jugadors sigui molt més elevada que en el Dominion original. 

Construint la nostra vila

Un dels punts que més ens han agradat del joc és la gran varietat de cartes que es poden comprar. El taulell disposa d’unes zones específiques on situarem diferents tipus de cartes que estaran sempre disponibles. Així tots els tipus de cartes d’atac i defensa estaran disponibles des del principi així com també els edificis. Les úniques cartes que aniran variant són les que col·locarem a la Senda de Odín. És una zona del taulell en la que posarem tota la pila de cartes i aniran sortint ocupant totes les posicions. Sempre que algú en compri alguna, les cartes correran i en sortirà una de nova. Al final del torn de cada jugador la carta més a la dreta marxarà. D’aquesta manera es garanteix que la partida no s’estanqui i sempre hi hagi moviment.

Un aspecte molt important del joc és l’ús que fa dels recursos. A diferència de molts jocs amb aquesta mecànica no hi ha només un tipus de recurs sinó dos. Or i cervesa serà el que haurem de pagar per poder comprar cartes. Moltes vegades trobarem costos combinats d’aquests dos recursos. Les cartes més poderoses seran les que ens demanaran més recursos i aquí és on trobem el punt més fort del joc.

Fer servir dos tipus de recursos en un joc de baralles construïbles pot suposar un repte a nivell de disseny. Les cartes que es tenen a la mà són sempre limitades i a més habitualment no se’n pot conservar cap a la mà al final del torn. Muntar una bona baralla en aquestes condicions requereix que els jugadors tinguin un profund coneixement del joc i que siguin capaços d’equilibrar la seva baralla. Tot i així el factor atzar hi és molt present i encara que les proporcions siguin les correctes, es pot donar el cas en què mai es robin les cartes de la forma que es necessita. Casos en els que només es tingui or o només cervesa són molt habituals. Julien Vergonjeanne soluciona aquest problema d’una forma elegant. Les cartes d’edifici no van a la nostra baralla. Es queden directament en joc davant nostre.

A través dels edificis es poden aconseguir beneficis que seran indispensables per guanyar la partida. El número màxim que es pot tenir vindrà limitat per la carta ajuntament (que sempre es podrà millorar per poder tenir-ne més). Alguns edificis permetran obtenir recursos cada torn de forma externa a les cartes, però només es podran emmagatzemar i guardar per torns posteriors si es té algun altre edifici que ho permeti. Només es pot tenir un màxim de tres còpies de cada edifici. Per tant no es pot vetar l’accés a aquests recursos a la resta de jugadors.

Els altres edificis que es poden comprar permeten manipular el tercer recurs: les cartes. Amb un edifici es pot robar una carta addicional (per cada edifici d’aquell tipus) i amb l’altre es poden conservar cartes en mà pel següent torn. Planificar els torns d’aquesta manera és molt més fàcil.

Aconseguint punts

La partida s’acaba quan un jugador aconsegueix arribar a 40 punts si juguen només 2 jugadors o a 30 si juguen més. En aquest moment s’acaba la ronda i es s’atorguen punts per cartes de bonificació que hauran estat presents des del principi de la partida. Premiaran al jugador que tingui més d’un determinat recurs.

Per puntuar durant la partida s’hauran de complir missions (cartes que ens demanaran un determinat objectiu) i el més important de tot: atacar a la resta de jugadors. No s’ataca directament al jugador sinó que s’ataca als seus edificis. En funció del número d’atacs que es llancin en un torn el jugador s’emportarà més o menys punts. Es premia atacar moltes vegades (cada atac ha d’anar dirigit a un edifici diferent). Alguns edificis donaran punts extra de victòria o recursos quan són atacats. Perquè un atac tingui èxit l’atacant ha d’igualar o superar la defensa de l’edifici, però s’ha d’anar amb molt de compte. Els jugadors poden jugar cartes de defensa per augmentar la defensa de l’edifici i aquí ve un altre gir important respecte els jocs de baralles construïbles. Habitualment cada jugador descarta totes les seves cartes al final del seu torn i roba immediatament la seva nova mà per quedar preparat pel següent torn. A Vikings gone Wild les cartes no es descarten fins el final de la ronda i no es roben fins que no es comenci la següent. Per tant s’ha de vigilar molt i reservar cartes encara que no es tinguin defenses. Un jugador sense cartes a la mà està llançant una invitació a ser atacat sense risc a perdre per cartes de defensa

Vikings gone Wild

Nº de jugadors: 2-4
Edat: 14+
PVP: 29,95 €
Editorial: Last Level
Autor: Julien Vergonjeanne

Subscriu-te a la nostra Newsletter

La millor manera d'estar al dia de totes les novetats de Via Lúdica.