Ávalon, la nova Resistencia

Un joc de deducció i engany en el món de les llegendes artúriques

Administrador

La Resistencia és un dels jocs que més s’ha jugat a Via Lúdica. Al nostre article 5 jocs d’identitats secretes, deducció i engany era el joc que us presentàvem en primer lloc. Un joc que amb una senzillesa de regles ens dóna un munt de possibilitats.

En aquesta reinvenció del joc ens traslladem a Ávalon i ens endinsem dins del món de les llegendes artúriques.

La Resistencia: Ávalon no és una ampliació. És un joc completament autojugable que no requereix el joc original per poder ser jugat. 

5 jocs d'identitats secretes, deducció i engany

El bé contra el mal

De la mateixa manera que en el joc original, a La Resistencia: Ávalon els jugadors estaran separats en dos equips, les forces del bé lleials a Artur i les forces del mal lleials a Mordred. Cada jugador rep al principi del joc una carta que l’ubicarà en un dels equips. Aquesta carta no es pot mostrar mai a cap altre jugador durant el transcurs de la partida. Entre les cartes del bé s’ha d’incorporar la carta de Merlí i per tant un jugador prendrà el paper del mag, i entre les cartes del mal s’ha d’incorporar la carta de l’assassí.

Cada partida consisteix en un conjunt de cinc gestes. El primer equip que n’aconsegueixi guanyar tres (i aconsegueixi mantenir a Merlí amb vida en el cas del bé) serà proclamat vencedor.

En funció del número de jugadors cada bàndol estarà format per més o menys jugadors. Les forces del mal sempre seran inferiors en número, però es coneixen entre ells. Abans de començar la partida tots els jugadors hauran de tancar els ulls i llavors els lleials a Mordred els obriran per reconèixer-se.

A diferència de La Resistencia, el joc no comença tot just els jugadors del mal s’han reconegut, sinó que tothom torna a tancar els ulls i aixeca el puny davant seu. Tots els que tinguin una carta de personatge del mal llavors han d’aixecar el polze. Tot seguit en Merlí obre els ulls i reconeix als dolents.

A partir d’aquest moment comença el joc. Per cada gesta hi haurà un líder que haurà de triar quins jugadors l’han de realitzar. El número de participants dependrà del número de jugadors i de la gesta en qüestió. Un cop format l’equip, aquest ha de ser aprovat en votació per tots els jugadors. Si la majoria dóna la seva aprovació l’equip es forma i es porta a terme la gesta. Si no hi ha majoria hi ha un canvi de líder que ha de tornar a formar equip. Si es falla la votació per formar equip cinc vegades consecutives els agents dels mal hauran guanyat la gesta.

Un cop format l’equip s’entrega una carta d’èxit i de fracàs a cada participant en la gesta i aquest decideix quina carta vol fer servir donant-li al líder que barrejarà totes les cartes rebudes i les mostrarà. Si hi ha una carta de fracàs la gesta l’haurà guanyat l’equip del mal. Si no n’hi ha cap guanyarà el bé.

Tot i que Merlí conegui als agents del mal és molt important que no faci acusacions directes contra aquests. Ha de fer-se passar per un paladí d’Artur, doncs si el bé guanya tres gestes el mal encara té l’opció de guanyar assassinant-lo. Els jugadors del mal discuteixen qui creuen que pot ser i l’assassí l’assenya-la. Si el descobreixen haurà guanyat l’equip del mal.

A la recerca dels agents del mal

Després de cada gesta és habitual que tots els jugadors discuteixin per mirar d’esbrinar qui són els agents del mal. Encara que en una missió hagin sortit tot èxits, tenim alguna garantia de que realment no hi havia cap seguidor de Mordred? Moltes vegades aquests votaran èxit per intentar passar desapercebuts.

Molts jugadors analitzen els resultats de les missions de forma lògica per identificar possibles agents del mal, altres es deixen portar per sentiments més viscerals i uns altres analitzaran les mirades i els gestos de cada jugador, però el que hem de tenir molt present és que els jugadors del mal mentiran per protegir-se. Sovint seran ells mateixos els que utilitzaran aquestes tècniques per intentar culpar a agents del bé de pertànyer a les forces del mal.

A La Resistencia la única norma que hem de tenir present és que no podem mostrar la nostra carta de personatge per demostrar la nostra lleialtat a Artur. A partir d’aquí podem dir tot el que vulguem sempre sense faltar al respecte a ningú. A Via Lúdica sempre ens agrada afegir una norma addicional abans de començar a jugar: El que passa a La Resistencia es queda a La Resistencia.

Les llegendes artúriques

Un cop ja s’ha jugat vàries vegades amb els personatges bàsics que han de ser a totes les partides (en Merlí i l’assassí) es poden introduir nous personatges. Tots aquests provenen de les llegendes artúriques i tenen habilitats relacionades amb aquestes. Els jocs són una manera genial d’aprendre.

  • Percival: Paladí d’Artur. Abans de començar la partida reconeix a Merlí. Ha de protegir la identitat d’aquest.
  • Mordred: El líder del mal. No revela la seva identitat a en Merlí pel que el bàndol del mal surt reforçat.
  • Morgana: Personatge del costat del mal. Es fa passar per en Merlí per enganyar a en Percival.
  • Oberon: Personatge del mal. No obre els ulls amb la resta de forces de Mordred pel que no coneix als altres agents del mal ni ells el coneixen a ell.

La introducció d’aquest personatges pot servir per equilibrar els bàndols si un equip guanya amb més facilitat que un altre.

Ideal per practicar idiomes

En tractar-se d’un joc purament conversacional és ideal per la pràctica d’idiomes. Habitualment el fem servir en els tallers que hem organitzat conjuntament amb el Consorci per la Normalització Lingüística en les seves classes de català i en altres activitats.

Perfectament es pot jugar en l’idioma que es vulgui doncs és completament independent de l’idioma. És un joc ideal per practicar oratòria.

La Resistencia: Ávalon

Nº de jugadors: 5-10
Edat: 13+
PVP: 20 €
Editorial: Devir
Autor: Don Eskridge
Disponible per provar a Via Lúdica.

Subscriu-te a la nostra Newsletter!

La millor manera d'estar al dia de totes les novetats de Via Lúdica.